|
La Llitera comprenia
totes les terres entre el Segre i el
Cinca, i al Sud de les darreres aliniacions
pre-pirinenques. La conquesta cristiana
del nord de la Llitera es va produir
en el decurs de 1058-1063 -juntament
amb una part de la Ribagorça-,
pels comtes de Barcelona i d'Urgell.
El 1083 el comte Ermengol IV d'Urgell
va iniciar la conquesta de Calassanç,
lloc conquerit definitivament pels catalans
el 1098.
El rei Alfons I el Cast
(1162-1196), fou el primer monarca que
va fixar els límits al riu
Cinca entre Catalunya i Aragó.
Els motiu serien atesa l'extensió
que havia adquirit la llengua catalana
a tota la Llitera i no cal dir que el
pes de la ciutat de Lleida va jugar
un
paper important en aquest repoblament.
El rei Pere I el Catòlic (1196-1213),
amb data de l'11 de novembre de 1204,
es reafirma amb el límit del
rei Alfons I.
El rei Jaume I el Conqueridor
deixa clar en nombrosos documents (de
1214, 1218, 1225, entre d'altres) que
la frontera entre Catalunya i Aragó
és el Cinca. El rei Jaume I encara
va anar més enllà i el
mes de gener de 1244 va declarar a Barcelona
que la ciutat de Lleida i tot el territori
que es trobava entre el Cinca i el Segre
era part de Catalunya.
|
|
|
Imatge
de l'esquerra -->Part de
la Llitera
que resta sota administració
Aragonesa.
Imatge de la
dreta -->Part de la Llitera
Catalana o Pla de la Llitera
que segueix vinculada a Catalunya. |
Fou el rei Jaume II, en unes Corts celebrades
l'any 1300 a Saragossa, qui va revocar
la disposició de Jaume I el Conqueridor
i va decretar que passessin al Reialme
d'Aragó “les terres de
Ribagorça, Sobrarb i la part
de la Llitera que s'estenia des del
Cinca fins a la Clamor d'Almacelles”.
Tot i això, els catalans van
protestar davant del rei a les Corts
Catalanes de l'any 1305 per la
pèrdua d'una part de Catalunya,
però el rei no va voler atendre
la reclamació catalana.
Així és com la Llitera
quedaria dividida en dues: una part
a l'Aragó, i la part del seu
altiplà,
a Catalunya. En poc temps, el Pla de
la Llitera o la Llitera Catalana entraria
en un fase
de despersonalització sense precedents,
fins al punt que els seus mateixos pobles
anirien canviant els seus topònims
originals, com el cas de Castellblanch
de Llitera pel de Malpartit, o Vilanova
de Llitera pel d'Alpicat.
|
|
|
|
|
|
|
Zona
castellanitzada a partir de finals
del
segle XVII |
Durant la
Guerra dels Segadors, la Llitera, a
l'igual que la resta del de Catalunya,
va
reconèixer el rei Lluís
XIII de França com a comte de
Barcelona i va acabar sent durament
reprimida per les tropes castellanes.
El despoblament es va apoderar de la
comarca a
finals del segle XVII. Això va
comportar que l'Administració
aragonesa iniciés un repoblament
amb gent procedent de l'Alt Aragó,
circumstància que va produir
una ràpida castellanització
de pobles com Estada, Estadella, Fonts,
Montsó,
l'Almúnia de Sant Joan, Binèfar,
Esplucs, Binacet, Albalat de Cinca,
Bellver de Cinca,
Ossó de Cinca...
Al començament
de la Guerra de Successió (1707)
les fronteres del Principat de Catalunya
es tornen a situar al Cinca a canvi
de pagar a Aragó 200.000 escuts.
Però la pèrdua de la
guerra va fer que la nova Administració
borbónica integrés gairebé
tota la Llitera al nou
Corregiment de Barbastre (tret de Natjà,
Sorita, Gavasa, Peralta i Sanui, integrats
al
Corregiment de Benavarri).
La divisió provincial espanyola
del 1833 va integrar la Llitera dins
la província d'Osca,
seguint uns criteris basats en la frontera-desert
creada per la Guerra dels Segadors al
segle
XVII.
La Llitera que es va quedar a Catalunya
quedaria gairebé despoblada els
casos
d'Almacelles, Raïmat, la Saira,
Suquets, Gimenells-Pla de la Font en
són uns exemple
clars. Un territòri que navegaria
sense rumb buscant-se un nom propi per
identificar-se.
En tot aquests temps han anat sorgir
diferents idees per anomenar la part
catalana de la
Llitera: el de Lleida, el Pla de Lleida,
Ribera del Segre... fins que, fiinalment,
l'any 1936 la
Generalitat va definir aquest territori
amb el nom de Segrià.
Ara, i segons la Universitat de Lleida,
la part catalana de la Llitera, que
comprendria els
altiplans des d'Almenar fins a Gimenells
es podrien anomenar Pla de la Llitera
o Llitera
Catalana.
|
|
|
|
|
Zona despoblada
arrel de la guerra dels
Segadors (1640-1659) |
|
